Acord polític per a la creació d’un Centre públic d’avaluació dels impactes de les empreses catalanes a l’exterior  


Divendres 3 de juny va tenir lloc al Parlament de Catalunya una jornada sobre empreses transnacionals i drets humans. Durant l’acte es va presentar, d’una banda, el segon informe sobre la realitat de Buenaventura, Colòmbia, com a cas emblemàtic de ciutat on opera una empresa catalana acusada de vulnerar els drets humans de la població i, de l’altra, una proposta de Centre públic d’avaluació d’impactes empresarials per evitar que casos com aquest es repeteixin. Tots els partits es van posicionar positivament en relació al Centre i els responsables de cooperació internacional de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat es van comprometre a finançar-lo.

Foto_1

Jornada al Parlament el passat 3 de juny

“Fem del respecte als drets humans una senya d’identitat de les empreses catalanes al món, una marca de país”. Amb aquestes paraules la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va fer explícit el suport del Parlament, “la casa del poble”, a la jornada de treball. La presidenta Forcadell va inaugurar-la juntament amb les presidentes de Lafede.cat, Míriam Acebillo, i de la Taula per Colòmbia Michella Albarello. El cas de la ciutat de Buenaventura va ocupar la part inicial de la sessió. Després d’un primer informe presentat al Parlament ara fa un any, Michella Albarello va presidir la taula per presentar les conclusions i recomanacions d’un segon treball, elaborat després de la visita d’una delegació catalana ara fa un mes.

L’Informe que es va presentar afirma amb rotunditat que com la inversió del Grup TCB s’ha desenvolupat en un entorn de greu violació dels drets humans, “és molt improbable que l’empresa no s’estigui aprofitant, de manera directa o indirecta, d’aquesta situació” i perpetuant-la. Josep Maria Fisa, delegat de Justícia i Pau i representant de l’Arquebisbat, integrant de la delegació, va transmetre als diputats i al públic assistent la confiança que la població de Buenaventura, molt organitzada, havia dipositat en la delegació, amb la qual, d’alguna manera, se sentia “protegida”. També va posar sobre la taula la necessitat que Catalunya facilités la seva participació en les decisions sobre el seu propi desenvolupament, i l’acompanyés en el procés denunciant tot el que fos necessari, “per la seva pròpia dignitat i la nostra”.

Gabriela Serra, parlamentària de la CUP, per la seva part, va va dir que la situació era el resultat de les polítiques neoliberals i d’un nou colonialisme: “a la gent de Buenaventura se’ls ha negat obscenament, dramàticament i violentament, el dret al manteniment de la vida, a la dignitat i a la llibertat”. Serra va presentar les recomanacions de la delegació. Així, a l’empresa catalana TCB i a la seva filial TCBuen se’ls demana, sobretot, que no iniciïn cap fase d’ampliació mentre no es faci la consulta prèvia i s’acordi la reparació integral de danys individuals i col·lectius causats, fins a data d’avui, a les comunitats de Buenaventura. Al Govern colombià se li demanen mesures de reparació a la població afrocolombiana, que actuï contra les estructures criminals i paramilitars que operen a la ciutat i executi un pla d’inversions socials de caràcter ampli. Finalment, al Govern i institucions catalanes, se’ls demana que interpel·lin el Govern colombià, a través dels diferents instruments i canals institucionals, sobre l’adopció de les mesures del propi informe.

Foto_Taula1

Presentació de l’informe sobre el cas de Buenaventura, per part de dos membres de la delegació, Gabriela Serra (esquerra de la imatge) i Josep Maria Fisa.

Una proposta capdavantera per fer visibles a les víctimes de les transnacionals

Els tres experts convidats per parlar del procés a Nacions Unides per elaborar un instrument vinculant de control de les empreses transnacionals, van insistir en la necessitat justament de que fos vinculant. Alfred de Zayas, assessor de Nacions Unides en “promoció d’un ordre internacional democràtic i equitatiu” va dir que l’autoregulació no havia funcionat mai i que era necessari un règim sancionador: “jeràrquicament, les normatives de drets humans són vinculants i superiors a les comercials, són hard law, però no tenen dents, mentre que els Estats adopten tractats comercials amb normes vinculants aberrants des del punt de vista del dret internacional”. Segons de Zayas, els Principis Rectors sobre Empreses i drets humans aprovats el 2011 en el si de Nacions Unides no han impedit ni la vulneració dels drets, ni els atemptats mediambientals, i els mecanismes de resolució de controvèrsies suposen una privatització de la justícia que soscava la capacitat dels Estats per complir les seves obligacions en matèria de drets humans. “Els efectes extraterritorials de l’activitat de les empreses han d’estar subjectes a control nacional i internacional”, va concloure.

Analucía Jacome, del Grup de Treball Intergovernamental de Nacions Unides, va parlar de la manca de compromís de la UE amb un possible tractat vinculant: només han participat set països dels vint-i-vuit, mentre demanen que s’aprovi, d’entrada, per una majoria d’estats. Jacome, tanmateix, va parlar del suport de la societat civil internacional a través de 1.200 organitzacions de tot el planeta al procés iniciat per Equador i Sud-àfrica, i va dir que a la primera sessió del Grup es va reconèixer el valor que tenien els documents i accions de diferents regions, “cridats a ser aportacions per al procés, perquè reforcen els objectius establerts a la Declaració dels Drets Humans”.

“El que vam veure a Buenaventura no era una perversió del sistema, era el sistema”, va afirmar Tono Albareda, vicepresident de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia. Així mateix, Juan Hernández Zubizarreta, professor de Dret de l’Empresa la Universitat del País Basc i membre de l’Observatori de Multinacionals a Amèrica Llatina va confirmar-ho: el cas de Buenaventura no és cas aïllat, les vulneracions de drets són sistemàtiques perquè existeix una “arquitectura de la impunitat” on el poder (polític, econòmic i cultural) de les empreses se sosté sobre el paper còmplice dels estats matrius, del països receptors de les inversions i dels organismes financers econòmics i financers amb les seves polítiques. Les víctimes de les transnacionals són invisibles: ni els estats nacionals, ni les instàncies internacionals, ni les empreses, a les seves memòries de RSC, no les reconeixen.

“Algú no diu la veritat; o els moviments socials, o els relators de Nacions Unides, o el Tribunal permanent, o les víctimes mentim perquè no hi ha vulneracions, o les empreses haurien de donar explicacions”. Hernández Zubizarreta va afirmar que davant les diferents versions són necessaris organismes independents, i cal abandonar el discurs dels drets humans com a retòrica i prendre’s seriosament el sistema de drets humans: “per a nosaltres, la seguretat jurídica de les persones, els pobles i les comunitats és més important que la seguretat jurídica de les empreses”. Aquest expert va fer propostes concretes, com la regulació de l’activitat de lobby, ampliar la composició i missió de les delegacions comercials -i que incloguessin delegats de drets humans-, i avaluar l’acció de les empreses de manera global, i no només en termes de beneficis privats.

Foto_Taula_3

Presentació de la proposta de Centre públic d’avaluació dels impactes de les empreses catalanes a l’exterior

Felip Daza, co-director de Novact, Mònica Vargas, del Transnational Institute i Marco Aparicio, de la Universitat de Girona, membres del Grup de treball “Empresa i Drets Humans”, van presentar el “Centre d’Avaluació dels Impactes de les Empreses Catalanes a l’Exterior”. La proposta va tenir el suport d’altres representants de la societat civil presents al Parlament com ara els sindicats CCOO, UGT i CGT, de diferents departaments de recerca universitaris, del Col·lectiu Ronda o de la Campanya No al TTIP, que agrupa més de 130 col·lectius i entitats.

Daza va recordar el compromís històric de Catalunya amb la pau i va parlar dels avenços legislatius en aquest sentit, així com de l’experiència de moltes ONG en el seguiment de males pràctiques empresarials, com la pròpia Novact que ha analitzant més de 200 empreses que operaven a l’Iraq, alguna acusada de tortures a Abu Graib. “Aquesta empresa va ser comprada posteriorment per una altra empresa a la qual aquest Parlament ha comprat equipaments de seguretat”. Daza va dir que per moltes raons -per projectar-se com a país responsable, per multilateralisme, per coherència, per potenciar la sobirania de Catalunya i per transparència- calia traduir la Llei d’Acció exterior en instruments vinculants de respecte als drets humans. Marco Aparicio, per la seva banda, va parlar de radicalitat democràtica: “si ens creiem que la democràcia ha de tenir algun sentit ha ser perquè hi hagi exigibilitat de drets; sense drets no hi ha democràcia”.

“Ja no són temps de codis voluntaris, ara són temps de codis vinculants” va dir Mònica Vargas. La finalitat del Centre seria “assegurar una acció exterior catalana pública i privada referent a escala internacional, en termes de coherència amb el respecte del dret internacional dels drets humans, el dret internacional del treball i les normes internacionals en matèria de medi ambient, la promoció de la pau i el desenvolupament humà sostenible”. El Centre tindria capacitat per investigar, rebre denúncies i donar suport a comunitats afectades per violacions de drets humans comeses per empreses catalanes, a través d’intermediaris de la societat civil. En relació a la internacionalització, el suport amb fons públics estaria supeditat al respecte als drets humans, i membres del Centre podrien emetre informes al respecte, així com acompanyar delegacions comercials i tenir accés a les autoritats públiques, judicials i organitzacions de la societat civil de tercers països. El Centre faria seguiment no només de les empreses sinó de totes les seves filials i cadenes de proveïdors, per tal que no es “subcontractessin” les violacions de drets humans i o els impactes negatius a nivell mediambiental, i es tindria especial cura que les empreses complissin les seves obligacions fiscals al país, donessin suport a les economies locals i fomentessin el treball digne. La retirada de subvencions públiques o la impossibilitat d’accedir a contractes públics serien algunes de les possibles sancions a les empreses que incomplissin els criteris establerts per a una internacionalització responsable.

Foto_general

Representants d’algunes formacions polítiques a la fila 0.

Acord polític per endegar el Centre

David Llistar, director de Cooperació i Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona, va donar suport a la creació del Centre i va reclamar la presència o participació de l’Ajuntament de Barcelona i del món municipalista, així com la participació d’organitzacions de l’economia social i solidària.

Per la seva banda, Manel Vila, director de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, va parlar del possible Centre com una conseqüència lògica de tot un procés que es venia donant des de feia temps a diferents nivells – legislatiu, de reflexió sobre el paper de les empreses a la cooperació i de suport a ONG que treballaven en aquesta línia-, i que el que calia era accelerar-ho. “El Govern considera prioritari treballar en la internacionalització responsable, l’Agència Catalana de Cooperació ja ha encarregat l’elaboració d’un Codi ètic per a les empreses, i ja existeix un grup de treball sobre empreses al Consell de Cooperació”. Vila va demanar una implicació àmplia de la societat civil i va comprometre’s amb el Centre, “amb el màxim pressupost que puguem”.

Pel que fa als representants dels partits, la CUP, Catalunya Sí Que Es Pot i el Partit Socialista es van mostrar molt partidaris de la iniciativa i disposats a endegar-la de manera immediata. Junts pel Sí, PP i Ciutadans, per la seva banda, van agrair-la i, tot i recordar l’existència d’altres instruments legals i la necessitat de coordinació de les diferents administracions en aquest tema, també van mostrar-se disposats a treballar-hi. Així, la CUP van recordar que el Centre calia acompanyar-ho de la denúncia dels tractats comercials que “faciliten i aguditzen” les males pràctiques empresarials; CSQEP va recordar que, “tot i que les competències són les que són”, no s’ha de menystenir la capacitat d’incidir, com administració, sobre l’opinió pública i el PSC va subratllar que la proposta presentada era ja un esquelet que permetria posar-s’hi “abans de l’estiu”.

El representant del PP va dir que, tot i estar a favor del comerç i la llibertat comercial, calia que es fes amb un marc jurídic de respecte als drets humans. “La gran eina són les clàusules de contractació pública i un Centre o secció de l’ACCD que pugui ajudar a establir criteris pot ajudar”. La representant de Ciutadans va dir que “des de ja” es podien estudiar mesures per a “l’exigibilitat a les empreses del respecte als drets humans”, perquè ja hi ha instruments legals, i la de JxS va recordar que, en la línia de fer efectiva la coherència de polítiques de què parla el Pla director, ja existeix un grup de treball entre l’Agència i Acció, i s’ha començat a treballar en un Codi ètic per a les empreses. “Cal avançar en el fet que els marcs reguladors siguin vinculants i en l’exigència de la reparació quan hi ha hagut vulneració”.

Davant l’acord manifestat, Tono Albareda va tancar la jornada demanant a tots els grups una proposta de resolució, “el més consensuada possible”, per tal de crear, el més aviat possible, el Centre d’Avaluació dels Impactes de les Empreses Catalanes a l’Exterior.

 

Proposta de Centre d’avaluació dels impactes de les empreses catalanes a l’exterior (CATALÀ)

Proposta de Centre d’avaluació dels impactes de les empreses catalanes a l’exterior (CASTELLÀ)

 

Proposta de resolució

Proposta de resolució sobre un marc legislatiu pel respecte dels drets humans de les empreses catalanes que operen a l’exterior aprovada al Parlament de Catalunya el 3 de novembre de 2016 (CATALÀ)

Propuesta de resolución sobre un marco legislativo por el respeto de los derechos humanos de las empresas catalanas que operen en el exterior aprobada en el Parlament de Catalunya el 3 de noviembre de 2016 (CASTELLÀ)

Proposition de résolution sur un cadre législatif pour le respect des droits de l’Homme des entreprises catalanes opérant à l’étranger approuvé au Parlement Catalan le 3 de novembre 2016 (FRANCÈS)

Draft Resolution regarding a legislative framework of respect for human rights on the part of Catalan businesses operating abroad approved at the Catalan Parliament on 3th November 2016 (ANGLÈS)

 

Vídeos de la jornada a Canal Parlament
PARTE 1: http://www.parlament.cat/web/canal-parlament/videos/index.html?p_cp1=7712070
PARTE 2: http://www.parlament.cat/web/canal-parlament/videos/index.html?p_cp1=7711920
PARTE 3: http://www.parlament.cat/web/canal-parlament/videos/index.html?p_cp1=7711970
PARTE 4: http://www.parlament.cat/web/canal-parlament/videos/index.html?p_cp1=7712020

 

Lectures recomanades
http://corporateeurope.org/sites/default/files/publications/profiting-from-injustice.pdf

Les ONG catalanes reclamen un centre contra la vulneració de drets per part de trasnacionals
http://www.eldiario.es/catalunyaplural/lluitar-impunitat-transnacionals-vulneren-humans_0_522848060.html
http://www.eldiario.es/catalunya/ONG-catalanas-vulneracion-derechos-transnacionales_0_522848430.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *