Com s’alimenta Barcelona? Nou mapa dels impactes del model agroalimentari al Sud global


Després d’un primer mapa sobre els impactes ambientals i un segon sobre els impactes energètics de la ciutat de Barcelona, Lafede.cat publica un tercer mapa realitzat de manera col·laborativa en què explica les conseqüències que genera el model agroalimentari de la ciutat de Barcelona al Sud global i també al Nord.

Com s’alimenta la ciutat de Barcelona i com impacta això en les societats del Sud global i també del Nord? És la pregunta que respon el mapa sobre els impactes del model agroalimentari de la capital catalana que ha elaborat Lafede.cat. Igual que en el cas del primer mapa, el mapatge de problemàtiques associades al model agroalimentari de la ciutat s’ha fet mitjançant un procés participatiu en el qual han participat una trentena d’entitats de l’Eix de Justícia Ambiental, moviments socials que treballen temes d’agroalimentació, periodistes, investigadores i professionals del sector agroalimentari, experts i expertes de les universitats catalanes i diferents àrees de l’Ajuntament de Barcelona.

A través de diversos tallers i enquestes, aquests actors han compartit dades i reflexions amb l’objectiu de radiografiar el metabolisme real dels circuits que ens posen el plat a taula a Barcelona. El mapa complet s’ha presentat aquest dilluns 6 de febrer en un acte online i es pot consultar aquí.

Barcelona, un node exportador amb alt cost ecosocial

Com a metròpolis densament interconnectada, la nostra ciutat està profundament travessada per les asimetries entre el Nord i el Sud globals. Asimetries extractivistes i també neocolonials. Però, a més de regió consumidora d’aliments quilomètrics, Catalunya i l’àrea metropolitana de Barcelona són un node exportador de primer ordre. I això té varies conseqüències. D’una banda, implica de nou una pressió al Sud global, ja sigui per comprar pinsos barats com per disposar de mà d’obra migrant sense papers ni drets. Però també té un alt cost ecosocial al propi territori, intensificant la pèrdua de la petita pagesia que no és funcional a l’agronegoci o propiciant la contaminació d’aqüífers.

Les alternatives creixen, però no tenen encara el múscul suficient per assegurar un abastiment just, sostenible i suficient, és a dir, la sobirania alimentària. Els circuits agroecològics, l’agricultura i la ramaderia regeneratives, el comerç just o la compra pública i comunitària que prioritza aquests criteris apunten maneres. Al mapa, però, han quedat en un segon pla perquè a casa nostra, al contrari del que passa a l’escala local de bona part del Sud global, els percentatges indiquen que d’un extrem a l’altre de la cadena el paquet agrotecnològic corporatiu i unes poques cadenes de supermercats són les que tenen el poder.

El “país de la soja” alimenta el país del porc”

Un element important que destaca el mapa és l’impacte que genera la indústria càrnica i la seva dependència del Sud. El 60% de la superfície agrària catalana es dedica a la producció de pinsos pel sector carni. I a través del Port de Barcelona entra el 44% de la soja importada per l’Estat espanyol, destinada sobretot als porcs. Al con sud de l’Amèrica llatina, molts camps es dediquen a produir soja per alimentar els porcs catalans: gairebé la meitat de soja que arriba aquí prové d’El Cerrado, regió a cavall entre Brasil, Bolivia, Paraguay i Argentina, colpejada per l’acaparament de terres. En aquella zona, el 60% de la terra està en risc de desertificació.

A Catalunya hi ha 17 granges que concentren el 50% dels 8 milions de porcs catalans. Però també s’importen de fora per sacrificar-los aquí. El 80% de la producció es destina a l’exportació, principalment a UE, Xina i Japó El sector porcí és responsable del 21% de les emissions catalanes de gasos d’efecte hivernacle i el 40% de la contaminació per nitrats dels aqüífers.

Aliments amb impacte global

El mapa recull també exemples de l’impacte social i ambiental que tenen alguns aliments que es consumeixen a la ciutat de Barcelona. Per exemple, el 47% de la producció catalana de préssec es dedica a l’exportació, sostinguda per jornalers precaritzats provinents sobretot del Sud global. A les campanyes de recollida hi treballen entre 25.000 i 40.000 temporers anuals, originaris de països com Argelia, Liberia, Senegal, Rumania o Mali. L’estat espanyol és el 9è productor mundial de préssecs.

També s’apunta al mapa l’impacte d’altres productes com la tonyina, l’alvocat o el cacau. El consum creixent de xocolata al Nord promou la desforestació i el treball infantil al Sud, especialment a Costa de Marfil, Ghana i Indonesia, que en  són els principals productors. El preu pagat al productor està en descens des de 1980.

Barcelona, porta d’entrada

La capital catalana és un node clau pel model agroalimentari que connecta el Nord i el Sud global. El Port de Barcelona és una de les principals portes d’entrada de productes alimentaris com grans farines o matèria prima per fertilitzants i biodiesel. També és un punt principal de la comercialització de soja: al Port arriba el 8% de la soja de la Unió Europea i el 75% de Catalunya.

Un altre punt destacat on es posa el focus en la cadena agroalimentària és Mercabarna. En aquest espai, més d’una quarta part (26,1%) del producte que es comercialitza és d’importació global (fora d’Espanya). Només un 18,7% és producte produit a Catalunya i la xifra és encara menor si ens fixem en el percentatge de producte de pagès que s’hi pot trobar: un 0,25% dels procuets que s’hi venen pertany a aliments de cooperatives agràries metropolitanes. Dos projectes recents, Biomarket i Terra Pagesa, intenten obrir espais pel producte ecològic i la distribució de proximitat respectivament, però la dinàmica dominant a Mercabarna és clarament agroindustrial.

El mapa també reflecteix que els aliments que han viatjat més de 100 quilòmetres des del lloc de producció fins al consum són l’any 2022 el 85%, front el 15% que es consumien al 1970.

Multiplicació d’impactes al Sud

El mapa apunta alguns impactes especialment ambientals que genera la cadena agroalimentària global que es desenvolupa a Barcelona a països del Sud global. Un d’aquestes efectes és la sequera i estrès hídric sobre alguns països d’Àfrica, com és el cas d’Etiòpia. La lluita de les corporacions de la indústria alimentària per les terres africanes és sobretot una lluita per l’aigua, acumulada a la superfície o als aqüífers.

Una altra de les conseqüències del model agroalimentari és la deforestació. El 80% de la desforestació mundial està relacionada amb l’expansió de pastures i cultius i Brasil, Indonèsia, Rússia, Canadà o Malàisia són els països que registren un major nivell de desforestació. Entre 1990 i 2014 el bosc europeu creix un 9%, però gairebé el mateix volum es perd al Sud global per abastir Europa. Les importacions europees estan vinculades a més d’un terç de tota la desforestació d’origen agroindustrial desde 1990.

És important també assenyalar l’oligopoli al voltant de la cadena agroalimentària. Al món, quatre empreses controlen el 70% dels agroquímics i 67% de les llavors. A més, només cinc corporacions controlen el 41% del paquet tecnològic (maquinaria i dades). Finalment, sis empreses controlen el 50% de la distribució. A Europa el 2,7% de les empreses produeix el 54,4% de la producció agrícola.

 

Més informació: