La Directa va destapar aquesta setmana la infiltració d’un policia als moviments socials de Sant Andreu del Palomar aquesta setmana. Segons l’investigació, aquesta persona va utilitzar les relacions sexeafectives amb dones activistes com a estratègia per aconseguir informació. Davant d’aquests fets, l’Eix de Feminismes de Lafede.cat publica un comunicat per denunciar la vulneració de drets fonamentals i exigir accions per aconseguir veritat i justícia.
Manifestants recorren Sant Andreu de Palomar a Barcelona per denunciar la infiltració policial | FOTOMOVIMIENTO
Comunicat davant la vulneració de drets fonamentals de dones activistes per la infiltració policial a moviments socials
Davant la descoberta de l’espionatge estatal realitzat a través de la infiltració d’un agent del cos de la Policia Nacional, Lafede.cat vol mostrar el seu suport a les cinc activistes, així com als moviments de la societat civil afectats. Tal i com explica la investigació de La Directa l’agent va utilitzar les relacions sexeafectives amb dones activistes, majoritàriament de moviments socials de Sant Andreu del Palomar (Barcelona), entre maig de 2020 i l’octubre de 2022.
El 31 de gener de 2023, les cinc dones activistes afectades es van personar com a acusació particular contra l’agent de policia per delictes d’abusos sexuals continuats, de tortura o subsidiàriament contra la integritat moral, de descobriment i revelació de secrets i, finalment, d’impediment de l’exercici dels drets cívics. La querella interposada també s’adreça al seu superior jeràrquic i compta amb el suport legal de l’entitat federada Irídia i la CGT.
Davant aquests fets, Lafede.cat com organització d’entitats defensores de drets humans, i feminista, considera que posen en evidència que el teixit associatiu i tota la ciutadania crítica i/o organitzada és susceptible d’esdevenir víctima potencial d’aquest tipus d’actuacions, tan arbitràries com abusives. Igualment considera que, tal com ha succeït a Anglaterra, el cas hauria de promoure el debat públic en relació a quins haurien de ser els límits de la policia en un estat de dret i democràtic.
Lafede.cat vol expressar que:
- Les ONG de drets humans ha denunciat històricament que els cossos de les dones siguin utilitzats com a camp de batalla i eines de guerra en conflictes armats i en contextos de violència bèl·lica. La violència sexual com a via per extreure informació és utilitzada també en molts contextos de repressió, en greu vulneració del dret de les dones i de tota persona a l’autonomia i integritat corporal. Aquest cas podria considerar-se una vulneració de drets fonamentals, en tant que l’operació policial respon a un doble objectiu: obtenir informació i incidir en la societat civil i el teixit associatiu; i castigar i assenyalar les dones activistes, en guanyar-se la seva confiança per mitjà de relacions sexeafectives. Aquesta forma d’operar, redueix encara més l’espai i acció política de les dones activistes, ja que s’afegeix a altres dinàmiques, que fan dels espais de militància política llocs no segurs. Això forma part de la violència estructural de caire patriarcal que exclou les dones de l’esfera pública.
- Utilitzar relacions sexeafectives amb finalitat d’espionatge estatal és una manifestació de la violència policial i institucional de l’Estat espanyol. En aquest cas, la violència sexual s’entrellaça amb la violència institucional perquè les conductes i els fets ocorreguts, per part d’un agent de la policia, van ser avalats per la policia espanyol.
- Aquest tipus d’operacions policials són il·legals, innecessàries i injustificables en qualsevol Estat de dret i democràcia, ja que promouen la instauració d’eines destinades a la persecució de la dissidència política i les veus crítiques, així com la reducció de l’espai de la societat civil i la seva capacitat per organitzar-se.
- L’ús de programes com Pegasus i el descobriment d’un altre policia infiltrat el juny passat ens posen davant una realitat d’espionatge estatal a Catalunya, que no es pot normalitzar. Aquest cas però suposa un salt qualitatiu pel que fa a la implementació d’estratègies policials i repressives, i la vulneració de drets civils, que semblen tenir un caràcter sistèmic.
- És del tot incomprensible que el mateix govern que disposa d’un Sistema de Seguiment Integral de la Violència de Gènere per tal de coordinar les institucions públiques que tenen competències en matèria de violència de gènere, fer predicció del risc i efectuar una tasca preventiva, toleri i contempli aquestes pràctiques.
- La infiltració d’agents de policia als moviments socials i polítics és una pràctica que també s’ha dut a terme en altres països. A Anglaterra, un cas similar a Nottingham va obrir un precedent judicial l’any 2021. En el cas de l’activista Kate Wilson la sentència va considerar que l’establiment de relacions sexeafectives suposava una vulneració de la llibertat sexual.
Donat que s’han traspassat totes les línies vermelles pel que fa a la vulneració de drets fonamentals, i per tal d’exigir veritat, justícia i, sobre tot, que aquests fets no es tornin a repetir, demanem:
- Que l’Estat espanyol compleixi amb la seva obligació de dur a terme una investigació exhaustiva i efectiva, amb l’objectiu de conèixer l’abast de l’operació i prendre les mesures necessàries per garantir un procés reparador i efectiu per a les persones i les entitats afectades.
- Que l’Estat espanyol assumeixi les responsabilitats i les conseqüències, i eradiqui aquestes pràctiques en coherència amb el discurs i les polítiques feministes que defensa, i que en virtut de la seva política d’igualtat i el Pacte d’Estat contra la violència de gènere, defineixi mesures de recuperació i reparació a les víctimes denunciants.
- Que la Conselleria d’Igualtat i Feminismes i el Govern demanin les explicacions oportunes al Govern espanyol, treballin perquè s’obri la investigació del fets, i facin efectiu el suport expressat a les afectades amb mesures concretes de recuperació i reparació.
- Que la Conselleria d’Igualtat i Feminismes i la Conselleria d’Interior garanteixin, en línia amb la seva política de promoure un enfocament de la seguretat des d’una vessant feminista, que no s’utilitzen aquests mètodes, ni cap altre de similar.