Entrevista: “Per coherència, hem de caminar cap a models més horitzontals i democràtics, que no reprodueixin opressions”  


Lafede.cat va iniciar fa vuit anys un camí per incorporar de manera transversal les pràctiques feministes a la federació i avançar cap a models més horitzontals i democràtics de relació, presa de decisions i participació. Fruit d’aquest procés, es presenta a la propera Assemblea General, el 16 de juny, un nou model de junta que aposta per lideratges més compartits i que permetin més conciliació. Entrevistem Júlia Granell i Núria Iglesias, membres de la Junta directiva que han format part, a la vegada, del Grup d’Horitzontalitats, que ha impulsat el procés i dissenyat la proposta.

Núria Iglesias (esquerra), vicepresidenta de Lafede.cat i Júlia Granell (dreta), vocal de feminismes han format part del Grup de Treball d’Horitzontalitats

Es presenta un nou model de Junta més horitzontal a la pròxima AGO. Quin ha estat el procés per arribar fins aquí?

Júlia: A l’Assemblea General Ordinària de 2014 es va aprovar que l’enfocament feminista i l’ètica de les cures s’incorporarien als fonaments i valors de Lafede.cat. Això s’emmarca en un moment d’explosió del moviment feminista als carrers i implica molts espais socials i institucions. Lafede.cat no pot quedar-ne fora. A més, hem de recordar que dins les antigues federacions de pau, drets humans i cooperació al desenvolupament, i dins de diverses entitats membres, ja s’havia fet molta feina en perspectiva de gènere.

L’any 2016 comença el procés “Sembrant cures per cultivar canvis, amb el qual es fa una diagnosi de les entitats per detectar les desigualtats de gènere dins el sector, amb l’objectiu de fer un treball conjunt per desplegar estructures que caminin cap a models més feministes. En aquest procés hi participen moltes entitats. De fet, jo ho recordo com un moment de teràpia col·lectiva. Arran d’allò, surt la guia d’autodiagnosi perquè les entitats facin aquest procés de manera autogestionada, i a més s’ofereix acompanyament i formacions per desplegar el procés.

Això va derivar en la creació del Grup de Treball d’Horitzontalitats amb l’objectiu d’elaborar una proposta de model de participació i governança més democràtic i més horitzontal. Primer es van canviar els grups de treball i comissions pels eixos, i se’ls va donar més paper per tal que hi haguessin més portaveus i ampliar les cares visibles de la federació. Paral·lelament, la Junta estava dissenyant el nou Pla Estratègic 2020-2024 i va sorgir la necessitat de treballar la perspectiva feminista també a la Junta. 

Un punt important del camí ha estat l’aprovació del Protocol contra les violències sexuals a les organitzacions i el procés d’acompanyament a les entitats perquè facin el seu propi protocol, oi?

Núria: Sí. Sempre hem entès el Protocol des de la lògica d’un procés i no com un producte final. És a dir, des de la perspectiva d’un procés de transició feminista. És important destacar que hem fet aquests processos de manera conjunta, en xarxa, amb altres organitzacions que han fet processos similars i ens poden acompanyar, de la mateixa manera que ara ho fem nosaltres també amb les entitats de Lafede.cat. Un dels moments interessants és l’any 2019, quan s’acorda en Assemblea que totes les entitats han de tenir un protocol propi en un termini de tres anys. Des de l’Eix de feminismes ens plantegem que per seguir en aquest procés de transició feminista, per a fer un salt qualitatiu, hem de donar una empenta al model de governança de la federació. Això passa per preposar canvis estructurals de l’equip tècnic i també de la Junta. 

Quins canvis principals planteja el document que es porta a l’AGO “Cap a un nou model de Junta”?

Júlia: Proposem passar d’un model centrat en una sola figura de presidència, a repartir aquesta responsabilitat en un equip de tres persones. Això és una proposta que vol, per una banda,  que no recaigui la responsabilitat en una sola persona i per tant, repartir el poder i fer-ho sostenible, i per altra banda, revertir el biaix de gènere que té aquesta figura, ja que ens vam adonar que les persones que hi accedien eren principalment homes. Només hem tingut una dona presidenta des del 2013. Pensem que l’equip de tres persones permetrà una major conciliació i, a més, la possibilitat que hi accedeixin persones amb diferents capacitats. Aquest nou model també planteja que la Junta ha de ser l’espai per posar en comú el treball dels eixos, per això volem enfortir els eixos i fer que les vocalies vinguin designades per ells. 

Núria: Un altre dels punts destacats de la proposta és que, des del convenciment que formar part de la Junta és una experiència personal i professional molt enriquidora de participació democràtica, proposem que dues vocalies siguin rotatòries amb un format de mandat més curt per facilitar que entitats més petites també puguin formar-ne part,  i no arribin només les grans i mitjanes. També apostem en la proposta perquè l’Equip Tècnic tingui un rol més destacat de representació com a experts en les matèries que treballen.

 

Sobre el punt de les vocalies rotatòries: vol dir que tota entitat haurà de passar per Junta? I si no poden?

Júlia: Nosaltres volem apel·lar a la responsabilitat col·lectiva sobre la governança de Lafede.cat, i això passa, entre altres coses, per la participació a la Junta. Entenem que a vegades és complicat, com dèiem, per a entitat petites, però per això fem aquesta proposta de dues vocalies rotatives i amb un compromís reduït de permanència, de menys de quatre anys com acostumen a ser els altres mandats. Però sí que creiem que hauria de ser una rotació obligatòria entre totes les entitats, sempre respectant els criteris d’adequació al Codi Ètic, i sense que aquesta proposta hagi d’implementar-se de manera immediata, sinó després de buscar el millor moment, i la millor manera.

Aquesta proposta de canvi de model ha estat validada abans de passar a l’Assemblea?

Núria: La vam presentar a una reunió de Juntes i Coordinacions el passat 26 d’abril. Volíem saber el parer de les entitats i recollir propostes de millora. Va ser una reunió molt positiva i interessant, per posar sobre la taula alertes que havíem de tenir en compte, i també constatar que tot això que proposem ho fem tenint en compte que implicaran un procés, no són canvis que es puguin fer d’avui per demà. Això és l’essència de la transició feminista en qualsevol àmbit, tant personal com col·lectiu.

Som molt conscients que Lafede.cat interacciona amb molts actors externs que no segueixen aquest model, com la pròpia Administració, que continua tenint dinàmiques patriarcals. Per tant, hem de preparar el nostre entorn perquè aculli aquests canvis, i alhora, influenciar-lo perquè també els faci.

Algunes de les alertes que ens van transmetre són molt pragmàtiques. Per exemple, la Llei d’associacions obliga a tenir designats determinats càrrecs, com el de presidència o secretari o secretària, a una única persona. Per tant, després de fer consultes legals, malgrat que el nostre funcionament intern sigui una codirecció de tres persones, haurem de registrar aquestes persones amb el càrrec oficial, sense que això impliqui que assumeixin més responsabilitat.

Ser tres a presidència pot acabar multiplicant les tasques? O generant tensions quan, per exemple des de les administracions, demanin parlar amb el president o presidenta?

Júlia: Haurem de fer pedagogia, i aquesta serà la tasca de Lafede.cat: explicar que no hi ha una presidència sinó un equip de presidència. Sobre la multiplicació de tasques, és una qüestió que hem de tenir molt present i ser vigilants. La idea és repartir, no multiplicar. De la mateixa manera que cal trobar un equilibri entre aquest equip i la resta de vocalies, per no desposseir-les de l’espai de presa de decisions polítiques que sempre ha de ser la Junta al complet.

Com garantirem l’harmonia de tot plegat?

Núria: Sabem que hi ha coses que hauran d’anar canviant i ajustant-se a mesura que tinguem experiència en la incorporació d’aquest nou sistema. Serà part del procés de transició i aprenentatge. 

Júlia: Per això també es proposa que una de les tres persones de l’equip de presidència tingui l’encàrrec de vetllar pel seguiment d’aquest procés d’horitzontalitats i del nou model de governança, que tindria el suport d’un grup de seguiment del qual també en formaria part membres de l’Eix de feminismes, persones que hagin format part del procés, i altres entitats que vulguin ser-hi.

Núria: Sí, a més també volem garantir una acollida adequada de les persones noves que formaran part de la Junta.

Creieu que aquests canvis a Lafede.cat poden ser dificils d’aplicar? 

Núria: El que hem de tenir clar és que sempre tindrem dubtes, perquè tot procés de canvi sempre comporta un risc que cal assumir. Al llarg de la història tots els processos de canvi que han sigut transformadors sempre han requerit de persones que es posessin al davant per reclamar-lo. Sabem que és un procés que ni ha sigut, ni ho està sent, ni serà fàcil, precisament perquè és transformador.

Júlia: Sempre pensem que A + B dona C, però no és així. La nostra recepta ens l’hem de fer nosaltres i des de l’enginy col·lectiu que aportem entre totes.

Núria: Sí, de la mateixa manera que el procés feminista personal és un gran repte i que pot marcar un abans i un després en la teva vida, quan això ho fas de manera col·lectiva, en una plataforma com Lafede.cat i envoltada d’entitats, el poder transformador i multiplicador és molt més gran. Per tant, sí, pot marcar un abans i un després en la lògica del que ha de ser la federació.

Aquest procés de canvi s’està treballant o compartint més enllà de Lafede.cat?

Júlia: Sí, a més de treballar-ho a la interna ho treballem enxarxades amb altres entitats. Per exemple, a la Xarxa de transicions feministes, de la qual en formem part, s’està fent visible que moltes entitats de segon grau com la nostra estan immerses en processos similars de transició feminista i estem compartint recursos. Si ens ajuntem, la incidència feminista que podem fer és molt més potent.

Núria: Clar, perquè hem de recordar que l’objectiu final no és transformar les entitats, sinó el sistema en el qual vivim, per tant, el camí és de llarg recorregut.

Júlia: I tenim una responsabilitat de fer-ho com a entitats de Justícia global, per coherència. En aquest sentit, no podem no fer aquest procés, no estem escollint anar cap aquí, sinó hem d’anar cap aquí per ser entitats més democràtiques, i que no reprodueixen eixos d’opressió com el masclisme o el racisme.