L’Eix de Pau i Noviolència va organitzar una segona trobada de reflexió interna el passat 19 de setembre, centrada en la construcció d’una agenda comuna de Lafede.cat per incidir en la futura política catalana de pau. Aquesta jornada és una continuació del treball que es va encetar a la primera jornada interna el 24 de març, en què les entitats van compartir reptes i oportunitats del treball per la pau a Catalunya i a l’exterior.
Ponència de Gabriela Serra a la jornada de pau del 19 de setembre | LAFEDE.CAT
Amb el títol “Construïm una política pública catalana de pau”, la segona jornada de l’Eix de Pau i Noviolència va reunir més de 40 persones de 20 entitats diferents que treballen per la pau i la noviolència a Catalunya i a l’exterior. Sense deixar de banda l’agenda tradicional de pau, molt centrada en els conflictes armats, la diversitat d’entitats va posar de manifest una visió majoritària de pau en clau positiva, és a dir, entesa com la necessitat de crear contextos lliures de violències no només directes, sinó també lliures de violències estructurals i culturals. En aquest sentit, cal destacar la participació d’entitats que tradicionalment no havien participat a l’Eix de Pau, i que tanmateix treballen per a la construcció de pau i la prevenció i resolució de conflictes apostant per estratègies com la mediació o la comunicació no violenta.
Apropant el Fòrum Català de Pau a les entitats
Tot i que el Consell Català de Foment de la Pau, òrgan adscrit a l’ACCD i on la federació participa activament, porta un temps revisant-se i ha impulsat la celebració d’un Fòrum Català de Pau l’any vinent, el procés ha estat força intern i desconegut fins ara. La federació va convidar la Gabriela Serra, presidenta del Consell, a explicar-ho i a convidar a les entitats a participar-hi. Serra va explicar els precedents i història del Consell, i el procés que s’ha portat a terme fins a convocar el Fòrum Català de Pau, així com els seus objectius i calendari.
El Fòrum Català de Pau serà un procés participatiu que es preveu dur a terme a partir l’any vinent, el 2024, i que sorgeix de la confluència d’una doble necessitat: d’una banda de la necessitat del propi Consell de revisar les seves pròpies funcions i l’insuficient desplegament de la Llei Catalana de Pau del 2003; i d’altra banda, de la voluntat de les organitzacions de pau de reactivar i actualitzar tant el seu discurs com la mobilització i l’organització social per la pau després del World Peace Congress celebrat a Barcelona el 2021, i en un context en què el moviment per la pau ha perdut presència als carrers i influència social i política. Partint d’aquestes dues necessitats el Fòrum es planteja un doble objectiu: dissenyar una política pública de pau coherent i interdepartamental a Catalunya i a l’exterior; i enfortir el moviment per a la pau a Catalunya.
Gabriela Serra va recordar que la Llei de foment de la pau és en si mateixa un èxit del moviment de pau de fa 20 anys, quan es va aprovar, i que responia a un context social de moltes organitzacions fortes de pau i un moviment social actiu. Llavors la llei va ser pionera a Europa però ha estat poc concreta i eficaç, i no s’hi han dedicat prous esforços ni recursos. Serra considera que 20 anys després han canviat prou realitats al món i a casa nostra com per revisar i actualitzar els conceptes, els objectius i les funcions dels instruments tècnics dels quals ens vam dotar per fomentar la pau, però va insistir que sense un moviment social de pau renovat i enfortit, no serà possible, i va demanar que fos exemple de diàleg i negociació.
Treball de base per a la incidència política
En aquesta segona trobada, Lafede.cat ha abordat el primer objectiu i ha dedicat la jornada a començar a treballar en una agenda comuna per poder fer aportacions a la futura política pública de pau, en els espais que s’obrin per dissenyar-la. Des del Consell s’ha constituït un Grup de Treball que compta amb representació de la federació i que està obert a la participació de les entitats. La proposta de política pública que en resulti haurà de ser presentada i aprovada pel Parlament, s’espera que a finals del 2024.
Les entitats han pogut revisar l’històric de demandes polítiques de la federació, ja que no es parteix de zero i ja hi ha molts aprenentatges i experiència en la defensa de la pau a i des de Catalunya. A partir d’aquestes i de les primeres propostes realitzades a la jornada de març, les entitats han debatut i fet noves aportacions en clau municipal, nacional i exterior, i s’ha fet molt èmfasi en la necessitat d’exigir coherència de polítiques entre diferents departaments de l’administració, més enllà del focus tradicional en Acció Exterior i en conflictes bèl·lics.
En aquest sentit, les entitats han posat de manifest l’interès per incloure actuacions en temes relacionats, entre d’altres, amb l’eradicació de la violència institucional, l’educació i la comunicació per la pau, la política de interior i cossos de seguretat, i el replantejament del concepte de seguretat humana, des d’un enfocament de construcció de pau i de respecte dels drets humans i del dret internacional. També s’ha advocat per defensar una mirada transversal descolonial i feminista en totes aquests àmbits.
Després d’aquesta jornada, les entitats continuaran treballant les principals demandes amb una perspectiva d’incidència política en la futura política de pau. En paral·lel, les properes setmanes es començarà a abordar el segon objectiu del Fòrum amb una altra trobada interna dedicada a repensar i enfortir el moviment català per la pau.