L’Eix de migracions al Senat per parlar de la Llei d’Estrangeria  


Avui 26 de gener dos representants de l’Eix de migracions participen en una ponència al Senat, en el marc de la Comissió d’estudi creada sobre la Llei d’estrangeria. La federació compareix a proposta d’ERC i en qualitat d’entitat experta i presentarà les seves propostes de modificació de la llei i el seu Reglament.

Karlos Castilla de l’IDHC, i Jara Henar, vocal de la Junta directiva de Lafede.cat, i membre d’Alianza por la Solidaridad, representen avui a Madrid a l’Eix de migracions de Lafede.cat. Compareixen juntament amb altres plataformes especialitzades com Stop Mare Mortum (de la qual la federació també forma part) i la Red Acoge, i després que ho hagin fet altres entitats amb implantació estatal. El context polític ha permès ampliar el treball d’incidència política de la federació en un tema central de la justícia global, i davant el govern competent en la matèria.

En els últims mesos, les entitats han analitzat la Llei d’estrangeria i el Reglament que la desenvolupa. Malgrat l’objectiu final és la derogació de la llei, davant la impossibilitat d’aconseguir-ho a curt o mig termini, l’Eix planteja aprofitar l’actual context polític per fer canvis al Reglament, canvis que només depenen del Govern i no de cap relació de forces parlamentàries, per millorar la vida i les condicions d’accés de les persones migrants a l’Estat espanyol.

Segons l’Eix, la Llei requeriria ajustaments o la revisió de fins a 14 articles, però de manera general el que es demana és dotar-la d’una major perspectiva de drets humans, per tal de reduir la seva orientació economista i securitària, i reduir aquells aspectes més ambigus que obren la porta a una gran discrecionalitat en la seva aplicació. Molts dels problemes s’originen en l’aplicació del Reglament i en el biaix racista i classista de les institucions de les quals depèn la seva aplicació, i cal incidir sobre aquestes. L’Eix centra les seves propostes en alguns temes clau com el desenvolupament legislatiu de mesures alternatives als CIE, la limitació de les expulsions, l’obertura d’un procés de regularització, i la millora de la llei en relació als menors migrants perquè el seu objectiu sigui la seva protecció i acompanyament i no el seu retorn.

A banda de la presentació al Senat L’Eix ha convocat el proper dijous 28 a d’altres actors per explorar vies de treball conjunt en clau d’incidència política com ara la Fundació Migra Studium, la Coordinadora d’ONG Solidaries de Girona, la Federació d’entitats amb projectes i pisos assistits-FEPA, la Fundació SER-GI, l’AMIC-UGT, la Coordinadora Obrim Fronteres o CCOO Catalunya.

Reunió de l’Eix de Migracions, 2019. Font: Lafede.cat

L’Eix de migracions: de la crisi de 2015 a la Llei d’estrangeria

L’Eix de migracions està format per 25 entitats. Va néixer com a Grup de treball sobre persones refugiades i com a resposta a la crisi europea d’acollida i asil de 2015. El 2017 passa a denominar-se Grup de treball de migracions, per abordar la vulneració de drets que pateixen les persones migrants, independentment de les causes que motivin el seu desplaçament, i incorpora entitats diverses que treballen en temàtiques diverses com la investigació sobre conflictes, l’ajut humanitari, l’acollida o la lluita contra el racisme.  En el seu inici centra el seu treball en la presentació d’un recurs contra l’Acord UE-Turquia i el suport a la campanya Casa nostra, casa vostra o la iniciativa #VeniuJa, que pressionava al Govern de l’Estat perquè acollís les 17.337 persones a les que s’havia comprometre a acollir el setembre del 2015.

Fruit del procés de reflexió estratègica per esdevenir una federació més oberta i horitzontal el grup passa a convertir-se en eix estratègic de l’agenda de treball per a la justícia global el 2018, i des de llavors es considera imprescindible comptar amb la mirada i la participació d’entitats i col·lectius migrants, als quals incorpora tot i que no estiguin federats. Des del 2019 l’activitat de l’Eix no ha parat de créixer i d’impulsar activitats: s’han organitzat espais de reflexió sobre dret al vot, els menors no acompanyats o la llei d’estrangeria, així com formacions sobre privilegi blanc, antiracisme o les noves narratives sobre migracions. Els dos principals resultats de la feina feta des de 2015 han estat la creació d’un grup de treball sobre menors estrangers sense referents, i la redacció i presentació de propostes de canvi a la Llei d’estrangeria i el seu Reglament.