Solidaritat amb la resistència de la societat civil nicaragüenca


Es compleixen tres anys de la crisi de violació de drets humans per part del Govern de Daniel Ortega i Rosario Murillo, i la conseqüent insurrecció popular a Nicaragua. El Govern continua amb la seva estratègia repressiva contra activistes i persones defensores de drets humans, maltractant la dignitat del seu poble a través de la instauració d’un Estat policial. Lafede.cat se suma al comunicat de la Coordinadora estatal d’ONG per denunciar la violació de drets humans al país.

Manifestació a Nicaragua | Oswaldo Rivas – Reuters

Comunicat:  Solidaritat amb la resistència de la societat civil nicaragüenca en el tercer aniversari de la crisi política i social

Segons dades de Human Rights Watch, la crisi de 2018 a Nicaragua va provocar més de 300 morts i 2.000 persones ferides, a més de 1.614 persones privades de llibertat de manera arbitrària. Actualment, encara hi ha 126 persones preses polítiques en condicions inhumanes i sotmeses a tortures físiques i psicològiques; més de 100.000 persones s’han exiliat al llarg d’aquests anys a causa de la persecució i les violacions de drets humans reportades al país -87.000 d’elles es troben a Costa Rica.

D’altra banda, diferents organitzacions socials, defensores de drets humans i periodistes continuen sent perseguides i assetjades. El Govern ha cancel·lat els seus registres legals, ha confiscat els seus béns i destruït les seves instal·lacions.

Lleis per a la repressió

En l’últim trimestre de 2020, el règim de Daniel Ortega va aprovar un paquet de lleis per a perseguir les organitzacions de societat civil. Aquestes mesures van posar en perill l’exercici de drets humans, la participació, l’associació i la llibertat d’expressió, i s’uneixen a d’altres prèviament aprovades com la Llei d’amnistia que pretén deixar impunes les actuacions de la policia i els paramilitars – assenyalats per la Comissió Interamericana de Drets Humans com a responsables de crims de lesa humanitat, amb centenars de morts i lesions des de l’inici de les protestes a l’abril de 2018-.

Aquesta situació ha creat un escenari on governa la impunitat i un marc jurídic que dóna legalitat a les diferents formes de repressió que han aplicat des de fa anys. La Llei de Regulació d’Agents Estrangers ha estat qualificada com a instrument repressor per a silenciar no sols a qui critiqui el règim, sinó també a qualsevol persona o organització que rebi finançament estranger.

Criminalització de les ONG

Una de les lleis amb major repercussió en l’àmbit de les organitzacions socials és la Llei de Regulació d’Agents Estrangers. Aquesta llei ha sigut qualificada pel Parlament Europeu i l’Oficina de l’Alt Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans com a inconstitucional, contrària als convenis de drets humans i instrument repressor per a silenciar no sols a qui critica al règim, sinó també a qualsevol persona o organització que reba finançament estranger.

Això ha provocat la criminalització de les ONG tant nacionals com internacionals. Aquesta llei estableix multes, sancions i fins i tot la intervenció de béns i actius de les persones; a més, permet la cancel·lació de la personalitat jurídica a les ONG si el Govern considera que aquestes intervenen en «qüestions, activitats o temes de política interna».

Asfíxia burocràtica

La llei, que va entrar en vigor el 19 d’octubre de 2020, està provocant l’asfíxia burocràtica de les organitzacions, la implementació de taxes il·legals, requeriments impossibles per a petites organitzacions locals i una fiscalització il·legal. Aquesta situació suposa, entre altres coses, la mort civil de moltes organitzacions que treballen amb fons de cooperació internacional.

Algunes organitzacions han decidit no realitzar la inscripció en el nou registre establit pel Ministeri de Governació perquè suposaria autoincriminar-se, perquè posa en risc les vides del seu personal i de la població participant de les seves accions, i perquè és una llei inconstitucional sobre la qual més de 60 organitzacions han presentat recursos d’empar que encara no han sigut resolts.

Any electoral

A aquest context s’afegeix que 2021 és un any electoral i, fins avui, Daniel Ortega no ha complit ni donat cap dels passos per a assegurar que les eleccions es realitzaran de manera, lliure, justa i transparent. Més aviat tot el contrari, com reflecteix la proposta de reformes electorals, on s’inclouen les mesures repressives que estableixen les lleis recentment aprovades. Tampoc ha cessat la repressió i manté intactes totes les seues forces parapolicials.

 

Per la defensa i garantia dels drets humans a Nicaragua

Davant aquesta situació, Lafede.cat se solidaritza amb el poble nicaragüenc en la cerca de memòria, justícia i llibertat i insta els organismes internacionals, a la Unió Europea i al Govern espanyol a que vetllin pel compliment dels drets humans a Nicaragua. No poden ser reconegudes unes eleccions sense garanties i en un context on continuen existint persones preses polítiques; persones exiliades a les quals no es pot garantir un retorn segur; persecució i fustigació a qualsevol organització o persona crítica al Govern; on es violen els drets d’associació, participació política i llibertat d’expressió; i on continua regnant la impunitat d’un govern acusat de crims de lesa humanitat.

 

Més informació:

Nicaragua dos anys després: crisi institucional i desatenció de la pandèmia

Wendy Quintero: “És urgent atendre la crisi de les persones nicaragüenques refugiades a Costa Rica”

Lafede.cat condemna la repressió del govern nicaraguenca contra la seva població