El treball per la Justícia global passa avui per conèixer i fer front als reptes de la digitalització i l’automatització de la societat. Amb aquest objectiu la federació amplia el seu equip i la seva agenda per tal de reforçar les capacitats de les entitats en aquest àmbit i incidir en les polítiques públiques digitals.
Getty Images
Arran de la pandèmia Lafede.cat va començar a treballar els temes de la transformació digital justa, la governança i justícia algorítmica, i la intel·ligència artificial centrada en drets humans. Així, i en primer lloc, davant la necessitat de continuar l’activitat de la federació i de les organitzacions durant el confinament, la federació va participar en el desenvolupament del projecte PlataformESS, per oferir eines de gestió de la comunicació de codi lliure, alternatives a les de les grans empreses tecnològiques. Aquest projecte s’ha portat a terme amb altres plataformes del món de la cultura i l’economia social i solidària i permetrà, a través de l’ús d’eines FLOSS (Free/Libre Open Source Software), promoure l’ús d’una tecnologia coherent amb els valors de la justícia global, i caminar cap a la sobirania tecnològica de les entitats.
D’altra banda la federació va observar com la pandèmia estenia les solucions digitals i la implementació d’algoritmes i sistemes amb intel·ligència artificial. Les diferents administracions disposen ja d’estratègies nacionals, autonòmiques i municipals que, en nom de la innovació, l’eficiència i la productivitat, estableixen com a prioritat la transició digital mitjançant solucions basades en el processament automàtic de dades, entre altres qüestions. Així el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’Estat Espanyol considera la transformació digital com un dels seus quatre eixos estratègics, i les estratègies d’implementació de la intel·ligència artificial catalana i espanyola posen el focus en la competitivitat i el progrés econòmic.
Aquestes polítiques públiques han tingut però com a base la col·laboració público-privada i no han tingut en compte a la societat civil ni en la seva conceptualització, ni en la seva execució, raó per la qual els hi manca perspectiva de drets humans i de justícia global. Una mostra d’això són els diferents congressos que s’organitzen per donar-les a conèixer i reflexionar sobre el seu ús, on les persones ponents solen ser alts càrrecs d’empreses privades i de l’administració que lloen les bonances i oportunitats econòmiques de la innovació tecnològica. A aquestes trobades no es convida a les entitats o col·lectius que podrien explicar els riscos i les problemàtiques socials que poden perpetuar aquests sistemes, ni hi ha massa espais per discutir les pràctiques i les pautes que marquen les grans empreses que desenvolupen aquests sistemes.
Noves injustícies digitals, noves estratègies de treball
Els dos últims anys han estat un gran laboratori en molts sentits, i la implementació de les tecnologies d’intel·ligència artificial ha obert la porta a noves violacions i vulneracions dels drets humans, dins i fora de les nostres fronteres. D’exemples ja n’hi ha molts: biaixos algorítmics que discriminen per raó de gènere, ètnia i/o raça; sistemes d’aprenentatge automàtic que segmenten els gustos i preferències de les persones usuàries i acaben propiciant continguts plens de discurs d’odi; mecanismes tecnològics de control amb reconeixement facial que vulneren la privacitat de les persones i que assenyalen als col·lectius més marginalitzats; processos digitals que prenen decisions de manera automàtica sense transparència ni control democràtic.
Les entitats han de fer front a aquests nous fronts d’injustícia i necessiten conèixer aquestes tecnologies i, sobretot qui són els responsables de la seva implementació i com incidir per evitar els abusos. Per tal d’apropar-se al tema el mes de juny la federació va coorganitzar les segones jornades d’intel·ligència artificial i Drets Humans amb l’Espai Societat Oberta i m4 social – Taula del Tercer Sector, on diferents expertes i activistes van posar èmfasi en la necessitat de fomentar la participació de la societat civil organitzada en la presa de decisions sobre la transformació digital.
Finalment el mes d’octubre la federació ha reforçat l’equip amb la incorporació d’una persona especialista que es dedicarà a fomentar la digitalització justa i a empoderar les entitats en temes d’intel·ligència artificial, ús de dades i transformació digital, per tal que puguin participar activament en els espais de construcció de polítiques públiques relacionades amb la digitalització i l’automatització, aportant la mirada crítica i la perspectiva pròpia, així com l’enfocament de drets humans.
Més informació:
- PlataformESS: pàgina web del projecte.
- Jornades “Intel·ligència artificial: riscos i oportunitats per als Drets Humans” (10 de juny de 2021)