Narratives sobre Àfrica: idees per a reconstruir el relat en clau decolonial  


Lafede.cat, juntament amb Oxfam Intermon, la Universitat Jaume I, Puerta de África i Quepo, va impulsar un taller el 21 de març per tal que les organitzacions poguessin analitzar de forma crítica com parlen sobre Àfrica i compartir eines i recursos per impulsar la descolonització de les narratives.

Primera taula de la jornada “Narratives d’Àfrica: idees per a reconstruir el relat en clau decolonial”

Les narratives són formes en què una societat pensa i sent sobre un tema. A partir d’aquesta visió de la realitat, ens podem trobar amb narratives hegemòniques que emanen del poder, reforcen l’statu quo i limiten la transformació social. Per això, Lafede.cat, juntament amb altres organitzacions de la societat civil, del periodisme o del món acadèmic, fa anys que impulsa diversos espais per construir noves narratives que generin imaginaris col·lectius transformadors i de defensa dels drets humans, amb una perspectiva ecosocial, feminista i des del Sud global.

Després del cicle de webinars Cambiemos el cuento (2022), el Laboratori de Narratives Transformadores pel clima (2022) i la jornada «Comunicació transformadora, del desig a les pràctiques» (2023), el 21 de març d’aquest any es va celebrar el taller “Narratives sobre Àfrica. Idees per reconstruir el relat en clau decolonial”. Els objectius eren compartir evidències amb mirada crítica sobre la forma en què les organitzacions parlen d’Àfrica, promoure debats per elaborar un relat transformador i oferir eines, recursos i referències per impulsar la decolonització de les narratives.

 

Tres veus per a impulsar el debat

La sessió va iniciar-se amb tres experiències de reflexió crítica per emmarcar el debat i donar eines per a l’anàlisi a les persones participants. Viviane Ogou, de Puerta de África, va presentar alguns dels punts clau del nou informe d’Oxfam Nuevas Narratives en el Sahel, que aprofundeix en la narrativa present en 2022 en tres sectors clau per a la creació de l’opinió pública: el govern, la premsa i les ONG. Les narratives imperants analitzades en els dos primers àmbits mostraven la regió del Sahel com una amenaça a la seguretat d’Espanya o bé com una zona inestable i en conflicte permanent. En el cas de les ONG, Ogou va destacar que, tot i que s’interessen per posar el focus a la zona, de vegades es fa de forma alarmista, sense visibilitzar les contraparts locals o repetint l’esquema del salvador blanc.

Chaimaa Boukharsa, va explicar l’experiència d’Afrocolectiva, un mitjà de comunicació dirigit per persones d’ascendència africana que s’esforça per generar contingut viral que canviï les narratives sobre Àfrica i les persones afrodescendents. | LAFEDE.CAT

Chaimaa Boukharsa, va explicar l’experiència d’Afrocolectiva, un mitjà de comunicació dirigit per persones d’ascendència africana que s’esforça per generar contingut viral que canviï les narratives sobre Àfrica i les persones afrodescendents. Boukharsa va plantejar la necessitat de mostrar la diversitat dins la negritud i l’africanitat, tant en l’àmbit social, polític o lingüístic. Fer aquests discursos més complexos és una manera d’educar per al canvi social. També alerta de no caure en la “pornografia del dolor”, és a dir, la constant representació de cossos racialitzats en situacions de vulnerabilitat per generar empatia, i proposa presentar casos d’èxit com a oportunitats de transformació.

Per la seva banda, Eloísa Nos Aldàs, investigadora a la UJI, va plantejar que el canvi de narratives no és cosa dels departaments de comunicació de les entitats, sinó que requereix una revisió de les pràctiques organitzatives i comunicatives dels diferents departaments de cada entitat. En aquest sentit, apunta que és necessària una eficàcia cultural, és a dir, que a més d’explicar les coses diferents, cal mostrar maneres de fer diferents. D’aquesta manera, és com es podrà construir una sensibilitat ètica que mobilitzi la ciutadania davant les injustícies globals.

Relatoria visual de la taula rodona sobre comunicació decolonial realitzada per Alex Valero (Visual Materia)

Quines narratives volem construir?

En la segona part del taller, per grups, es va reflexionar sobre quines són les narratives i pràctiques predominants al sector quan parlem sobre Àfrica, la colonialitat o l’antiracisme. Algunes idees compartides: encara hi ha una narrativa predominant lligada a l’ajuda i la dependència, s’estan incorporant veus del Sud global a les narratives, però de vegades el disseny de les campanyes no encaixa en les realitats o els codis culturals de les contraparts, i també es detecta que costa articular narratives homogènies dins la mateixa organització. Per exemple, pot haver-hi enfocaments diversos entre el departament de captació de fons, que pot utilitzar una narrativa més alarmista amb l’objectiu de captar més finançament, o altres campanyes comunicatives o d’incidència a mitjà-llarg termini que apunten a transformacions més profundes.

Per a generar noves narratives, les organitzacions van coincidir en el fet que cal que les veus protagonistes siguin les comunitats amb qui treballen, que es generin marcs positius i no catastrofistes, que les narratives siguin transversals a totes les àrees de l’entitat i que és important no subestimar les audiències i seguir explicant realitats complexes, però amb paraules comprensibles.

Relatoria visual dels tallers realitzada per Alex Valero (Visual Materia)

Al debat també es va remarcar que aquests nous relats haurien d’implicar també qüestionaments de les pràctiques en les organitzacions. Per exemple: fer una revisió del rol de les ONG i del biaix colonial que puguin tenir, dedicar més temps a treballar amb les comunitats i les organitzacions decolonials des de l’inici dels projectes i de manera horitzontal o crear més espais de laboratori d’assaig-error per innovar i sortir dels patrons que ja funcionen. Lafede.cat ja ha iniciat aquest camí de revisió en clau antiracista, en el qual també té un pes important la comunicació decolonial.

 

Eines per avançar cap a la comunicació decolonial

Per tal d’aprofundir en les narratives decolonials es van presentar dues eines al final del taller. D’una banda, una Caixa d’Eines i recursos dissenyada per Quepo que s’alimenta de recursos, exemples i bones pràctiques que inspirin i donin orientacions per fer a una comunicació decolonial. Aquesta serà una proposta viva que s’anirà completant amb noves referències i exemples.

D’altra banda, es va recuperar l’eina d’autodiagnosi “Nadie dijo que fuera fácil, una completa eina d’anàlisi de les pràctiques organitzatives i comunicatives de cada entitat desenvolupada per ONGAWA, que proposa també estratrègies orientades a la construcció de narratives transformadores i a impulsar el canvi social a dins i a fora de les ONG.

 

Més informació