El 3 de novembre, Lafede.cat va organitzar la taula rodona “Intel•ligència Artificial: com informar amb perspectiva de drets humans”, amb periodistes i experts de l’acadèmia. Un espai amb l’objectiu d’analitzar el tractament de les informacions de tecnologia als mitjans de comunicació i de pensar estratègies perquè periodistes i organitzacions socials treballin conjuntament.
D’esquerra a dreta: Ariel Guersenzvaig, Laura Aragó, Carlos del Castillo i Karma Peiró el 3 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya | LAFEDE.CAT
Com s’informa als mitjans de comunicació dels algoritmes que impacten en la societat? Els periodistes investiguen en profunditat sobre intel·ligència artificial i incorporen la visió de drets humans? Hi ha aliances entre mitjans i entitats de la societat civil en aquesta línia? Són les principals preguntes que es van posar a debat a la taula rodona “Intel•ligència Artificial: com informar amb perspectiva de drets humans“, celebrada el 3 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
L’acte va comptar amb quatre persones expertes en l’àmbit periodístic i acadèmic que van compartir les seves visions sobre com s’informa sobre la IA i la tecnologia des dels mèdia. Els ponents van ser Carlos Castillo, periodista especialitzat en tecnologia a eldiario.es, Laura Aragó, periodista de visualització de dades a La Vanguardia, Ariel Guersenzvaig, filòsof especialitzat en ètica del disseny i la tecnologia a ELISAVA (Escola de Disseny i Enginyeria de Barcelona) i Karma Peiró, periodista especialitzada en TIC des de 1995 i directora de la Fundació Visualització per a la Transparència.
Aquesta activitat continua la línia de treball d’incidència en temes de digitalització i Intel·ligència Artificial iniciada per Lafede.cat l’any 2021 i que ha agafat embranzida durant aquest 2022. En aquest cas, la taula va servir per començar a articular un espai estratègic de debat entre mitjans i ONG. “Les organitzacions socials i els professionals de la informació hem de trobar maneres per treballar plegades per defensar els drets humans en les polítiques d’Intel·ligència Artificial i per poder canviar narratives”, explicava Montse Santolino la coordinadora de Lafede.cat, a la presentació de la taula, que podeu recuperar en vídeo aquí.
Com s’informa als mitjans de comunicació dels algoritmes que impacten en la societat? És una de les preguntes que es va abordar a la taula rodona | LAFEDE.CAT
Seccions encara incipients
Els ponents van analitzar com es tracta actualment la informació sobre IA als mitjans de comunicació. Tots van coincidir en què és encara una secció amb mancances. “Moltes vegades hi ha un buit informatiu o es publiquen notícies d’agència directament. Hi ha poc marge de maniobra perquè potser hi ha una sola persona a la redacció que explica alhora les avantatges del nou iPhone, un atac de ciberseguretat o l’impacte de la IA a fronteres”, explica Laura Aragó.
Per a Carlos Castillo, la secció de tecnologia és encara “immadura” a la majoria de mitjans. “Alguns diaris la tenen dins de la secció de ciència, d’altres, en economia. Altres tenen secció pròpia però fan presentacions de productes, i això vicia la capacitat per fer peces més crítiques”, explica el periodista d’eldiario.es. L’objectiu seria convertir la secció de tecnologia en una “secció dura”, és a dir, “que pugui aspirar a obrir el diari, a publicar grans investigacions i a tenir visibilitat i difusió a la portada i a xarxes”.
Ariel Guersenzvaig destaca que falta posar el focus en diferents qüestions quan s’informa d’aquestes temàtiques. “De vegades s’explica la IA com una caixa negra on no sabem què passa. Això dilueix les responsabilitats. Moltes altres vegades, també s’obliden els mitjans de les condicions dels treballadors darrere d’aquests sistemes: programadors, qui piquen dades o qui les mantenen”, apunta el filòsof.
Concretar els enfocaments
Un dels problemes troben els ponents per investigar millor aquestes temàtiques és la necessitat de convèncer, tant dins del diari com a lectors o espectadors, que els temes sobre intel·ligència artificial són importants i afecten el nostre dia a dia. “No podem fer una narrativa crítica com la que fan els diaris de Sillicon Valley, el nostre públic és diferent i cal aterrar-ho a les realitats d’aquí i convèncer els teus caps que hi ha temes que són molt importants i haurien d’obrir en portada”, comenta del Castillo.
Carlos del Castillo, periodista de tecnologia a eldiario.es i Karma Peiró, periodista especialitzada en TIC des de 1995 | LAFEDE.CAT
Per a Aragó, que ha investigat sobretot l’aplicació d’algoritmes a sistemes públics, el fet de que s’estigui treballant en una nova llei europea sobre Intel·ligència Artificial pot ajudar a millorar la cobertura periodística. “Una base legal fa que els periodistes puguem fer preguntes concretes i no perdre’ns en qüestions més abstractes. Sense això, és més difícil estirar el fil”, apunta la periodista de dades de La Vanguardia. Destaca també l’opacitat amb què s’ha trobat per part de les administracions públiques alhora d’explicar quins algoritmes utilitzen i com funcionen.
Guersenzvaig alerta de l’adopció acrítica del relat de les empreses. “Hi ha mitjans que reprodueixen notes de premsa o suposats papers d’investigació de grans empreses tecnològiques, que no passen els filtres mínims de l’acadèmia. Això és perillós perquè els mitjans poden acabar sent altaveu de discursos corporativistes sense cap filtre”, puntualitza el filòfof d’ELISAVA.
La necessitat de treballar conjuntament ONG i periodistes
Karma Peiró va apuntar en l’últim bloc de debat un tema clau: quines aliances es poden donar entre organitzacions socials i mitjans? “Diferents ONG estan ocupades en analitzar com actuen els sistemes intel·ligents i treballen en equip per destapar possibles vulneracions de drets humans. Això també ho hauríem d’estar fent els periodistes. Hi ha ponts per treballar de forma conjunta?”.
Professionals de la comunicació, membres d’entitats socials i altres persones interessades en la IA van participar al debat posterior a la taula rodona | LAFEDE.CAT
Per a Carlos Castillo una via a explorar seria la d’establir canals de denúncia compartida. “Cal desenvolupar canals perquè treballadors de la indústria tecnològica puguin filtrar informació a periodistes i ONG per tal de treballar temes que poden generar conflicte social o injustícies. No al que hi hagi un Edward Snowden cada any, cal desdramatitzar i acostumar-nos a aquest tipus de filtracions, com passen en molts altres sectors. I en aquest cas, crec que les ONG poden apropar-se d’una manera menys amenaçadora a aquests treballadors”, explica.
Més enllà d’aquesta proposta concreta, tots els ponents van destacar que l’aliança entre periodistes i organitzacions és fonamental. “Tant les organitzacions com l’acadèmia són claus per poder arribar on no arribem nosaltres des de les redaccions i per poder explicar millor els temes i afinar els enfocaments”, matitza Laura Aragó.
El debat iniciat en aquesta taula rodona sobre les narratives d’IA en el periodisme i les aliances entre organitzacions i professionals de la comunicació continuarà l’any vinent, amb l’elaboració d’una investigació de Lafede.cat, coordinada per l’Observatori Crític de Mitjans Mèdia.cat. L’objectiu de l’informe serà analitzar com els mitjans de comunicació construeixen l’imaginari comú relacionat amb la intel·ligència artificial a partir de l’anàlisi de contingut de 277 peces periodístiques publicades. L’informe es presentarà a principis de 2023.
Més informació
- Vídeo de la Taula rodona “Intel·ligència Artificial: com informar amb perspectiva de drets humans?” (3 de novembre de 2022)
- Àlbum de fotos de l’acte a Flickr.